S’havia previst pel 1914 com a exposició de l’electricitat i es va acabar celebrant 15 anys després, com a Exposició Internacional. Un esdeveniment a l’alçada de l’Exposició Universal del 1888 o els Jocs Olímpics del 1992, però sovint oblidat perquè es celebrà i comportà canvis, bàsicament, a Montjuïc. Després d’haver estat pedrera, cementiri, hort, lloc d’escapada dominical… el turó s’omplia de palaus i pavellons (la majoria amb voluntat de ser efímers) i servia d’excusa per fer grans obres públiques a bona part de Barcelona.

90 anys després, reviurem com va ser in situ, amb fotografies i explicacions amenes. I lògicament, veurem què en queda de tot plegat. Hem preparat dos recorreguts diferents perquè cadascú pugui escollir el que més s’adapti a la seva disponibilitat i interès.

Ruta curta: 2 hores amb la Plaça Espanya, l’Avinguda de Maria Cristina, el Palau Nacional, els Jardins Laribal i l’eix del carrer Lleida.

Ruta llarga: 4 hores amb la Plaça Espanya, l’Avinguda de Maria Cristina, l’Avinguda de Ferrer i Guàrdia, la Foixarda, el Palau Nacional, piscines Picornell, l’Estadi Olímpic, el Palauet Albéniz, els Jardins Laribal i l’eix del carrer Lleida. Inclou una pausa per lavabos, consumicions per lliure, trucades, etc.